L’entorn del Cap de Creus

Entre la terra i el mar, el Parc Natural del Cap de Creus ens ofereix una diversitat paisatgística d’una bellesa incomparable. Deixeu-vos emportar pel vent i el mar, acosteu-vos a aquest paradís ple d’encants.

cdc2

El Parc Natural del Cap de Creus va ser creat l’any 1998 per protegir la península del Cap de Creus i el seu entorn marí, amb una superfície total de 13.843 hectàrees és el primer parc maritimo-terrestre de Catalunya.

La península del Cap de Creus es troba a la part més oriental de la península Ibèrica, a l’extrem mediterrani dels Pirineus. La forma la majestuosa Serra de Rodes que es va ramificant fins arribar al mar, alternant muntanyes amb barrancs formats per rieres i torrents de cabal irregular. Es tracta d’un espai natural de primer ordre dotat d’una singular configuració geològica, amb estructures i afloraments que formen un conjunt únic al món.

cdc7

Especialment reconeguts són els seus extraordinaris valors paisatgístics. L’excepcional bellesa dels ambients litorals contrasta amb els paratges interiors, on molt sovint l’acció secular humana ha incidit especialment en l’harmònica i peculiar configuració del paisatge actual. Cal destacar també el ric patrimoni arquitectònic, del qual el monestir de Sant Pere de Rodes representa el punt culminant, l’interès dels jaciments arqueològics, terrestres i marins, i els paratges dalinians de Portlligat.

Ens ofereix exemples espectaculars a escala mundial de zones de cisallament i de roques milonítiques en terrenys esquistosos. La forta erosió alveolar patida pels esquistos per efecte de la tramuntana, vent del nord que en ocasions supera els 150 km/h, combinat amb la sal del mar ha transformat el paisatge d’una manera molt especial. Apareixen formes d’erosió úniques que han estat font d’inspiració de poetes i artistes.

paisaje_cabo_de_creus1.jpg

La climatologia i l’activitat humana han marcat la vegetació del Cap de Creus. Bona part del terreny és una immensa vinya abandonada sostinguda per murs de pedra seca. Tot i això, són especialment destacables la diversitat i la riquesa del patrimoni vegetal, que són conseqüència directa de la seva situació biogeogràfica, la coexistència d’elements mediterranis i extramediterranis i la presència de nombroses espècies rares, algunes d’endèmiques.

Les espècies arbòries no ocupen gaire extensió; les més freqüents són el pi blanc i l’alzina surera. La major part de la superfície es ocupada per les màquies i les brolles. A la zona litoral trobem les plantes més adaptades al vent i a la salinitat, les quals constitueixen sens dubte la vegetació més interessant del Parc i no tenen rèplica a cap altre lloc del litoral català. A destacar especialment la Seseli Farrenyi, autèntica joia botànica, ja que no es troba en cap altre lloc del món.

cdc3

Anuncis